Els dies 9 i 10 d’octubre es va celebrar el Simposi sobre la crisi climàtica i sanitària, organitzat per la Càtedra Salut i Canvi Climàtic UB/MútuaTerrassa amb el suport del Ministeri de Sanitat i la Generalitat de Catalunya.

La primera jornada va arrencar al Paranimf de la UB amb la intervenció de destacats científics i gestors polítics sobre les estratègies nacionals i regionals per abordar els impactes del canvi climàtic en la salut, basant-se en un marc polític i d'evidències europees, com més concretament a Catalunya i el territori espanyol. Des de la UB es va exposar la mirada de la recerca en l'avenç de la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic i la salut.

L’obertura va anar a càrrec de: David Dalmau, director de la Càtedra de Salut i Canvi Climàtic de la Universitat Barcelona / MútuaTerrassa; Javier Padilla, secretari d’Estat del Ministeri de Sanitat. Govern d’Espanya; Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Govern de la Generalitat de Catalunya; Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona i Antoni Abad, president de MútuaTerrassa.

Entre els principals ponents cal destacar la presència de Josep Figueras, director Emèrit de l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut; Dimitra Panteli, responsable de Programa, Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut; Javier Padilla, secretari d’Estat del Ministeri de Sanitat, Sonsoles Letang, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Govern de la Generalitat de Catalunya; Ewout Van Ginneken, director de l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut; Robb Butler, director de la Divisió de Malalties Transmissibles, Medi Ambient i Salut (OMS Europa); Maria Neira, directora del departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut (OMS Ginebra); Roser Domènech, directora One Health de la direcció general de Salut i Seguretat Alimentària de DG SANTE.

A la tarda es va abordar la mitigació per part del sector de la salut per reduir la petjada ambiental mitjançant mesures com l'eficiència energètica, una millor gestió dels residus, el transport sostenible, la recerca, la innovació, les tecnologies verdes i les aliances amb la indústria.

En aquestes taules es va destacar la participació de: Mercè Segarra, catedràtica de Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la Universitat de Barcelona; Erik Ruiz, cap de polítiques de salut i del programa Safer Pharma; Susana Reverter, cap de Sostenibilitat i Agenda 2030, Hospital Universitari La Paz de Madrid; Laia Zarza i Ignasi Canal del Compromís Verd de MútuaTerrassa i Axioma; Leonardo Bejarano, director de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic; Fiona Adshead, cap de Sustainable Healthcare Coalition; David Elvira, director Global de Polítiques Públiques de Sanofi; Héctor Tejero, responsable de Salut i Canvi Climàtic de Ministreri de Sanitat de Madrid i Jacobo Mendioroz, subdirector d’Emergències de Salut Pública del Departament de Salut.

La segona jornada es va centrar en l’adaptació de la salut pública davant del canvi climàtic, amb un enfocament en l’avaluació dels riscos i les estratègies de prevenció per tal de protegir les poblacions vulnerables. Com també l’adaptació del sistema de salut per modificar les seves estructures, estratègies i operacions per afrontar els desafiaments creixents del canvi climàtic.

Per tractar aquest tema es va comptar amb la presència de: Pierre Masselot, del Departament de Salut, Medi Ambient i Societat de la London School of Hygiene & Tropical Medicine; Joan Ballester, d’ISGlobal; Montse Bosch, professora titular d’Arquitectura, EPSEB-UPC; Rosa Abellana, professora titular Unitat de Bioestadística de la Facultat de Medicina de la UB; Rachel Lowe, professora ICREA i líder del grup de Salut Global i Resiliència del Barcelona Supercomputing Centre; Carolina Sánchez, presidenta de la Societat Espanyola de Salut Ambiental (SESA); Esteve Fernández, secretari de Salut Pública del Departament de Salut Govern de la Generalitat de Catalunya; Tomàs Pérez-Porcuna, professional de la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut; Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; Marc Prohom, Servei Meteorològic de Catalunya; Antoni Trilla i Anna González, degà i estudiant de la Facultat de Medicina de la UB; Alexandre Perera, Universitat Politècnica de Catalunya – Institut de Recerca i Innovació en Salut i Elena Codina, pediatra i responsable de Salut Mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Les conclusions del simposi sobre Crisi climàtica i sanitària van anar a càrrec de:
Josep Figueras, director emèrit, Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut. Brussel·les; Pedro Gullón, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat; Esteve Fernández, secretari de Salut Pública del Departament de Salut; David Dalmau, director de la Càtedra Salut i Canvi Climàtic, Universitat de Barcelona/Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa; Pierre Masselot, del Departament de Salut, Medi Ambient i Societat de la London School of Hygiene & Tropical Medicine; Fiona Adshead, cap de Sustainable Healthcare Coalition; Dimitra Panteli, responsable de Programa, Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut i Ewout Van Ginneken, director de l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut.

Van concloure el simposi Esteve Fernández, secretari de Salut Pública del Departament de Salut; Maria Teresa Sauras, vicerectora de Sostenibilitat I Acció Climàtica de la Universitat de Barcelona i Josep Rull, president del Parlament de Catalunya.

Aquesta sessió va servir per sintetitzar els missatges clau del simposi, els quals es resumeixen en les següents idees:

. Urgència i desigualtat: una crisi climàtica i sanitària que agreuja les vulnerabilitats
El canvi climàtic és un multiplicador de vulnerabilitats en salut, que afecta de manera desproporcionada la gent gran, les persones amb malalties cròniques i els col·lectius socialment desfavorits. Els impactes sobre la salut no són ni lineals ni equitatius: calen polítiques que incorporin l’equitat territorial, clínica i social. La mortalitat relacionada amb la calor en les persones majors de 65 anys ha augmentat un 167% des dels anys noranta (segons Lancet Countdown 2024).
Els sistemes de salut han d’assumir un lideratge tant en l’adaptació com en la mitigació, però sovint les polítiques no reflecteixen les evidències clíniques i científiques disponibles. Cal un major alineament entre les polítiques que es dissenyen des de dalt i les evidències que provenen de la salut pública, la pràctica clínica i la ciència ambiental.

. Polítiques integrades i basades en l’evidència: una necessitat urgent
El Simposi ha posat de manifest exemples pràctics d’èxit en descarbonització hospitalària, eines digitals d’adaptació i col·laboracions sostenibles en el sector farmacèutic.

. Acció transversal real: calen aliances més sòlides
Les polítiques eficaces requereixen una governança compartida entre els àmbits de la salut, el medi ambient, la recerca, la indústria i la societat civil.

. De les bones pràctiques a la transformació estructural
Les institucions territorials han demostrat que l’acció local i valenta —en eficiència energètica, economia circular i mobilitat— pot marcar el camí. Ara és imprescindible ampliar aquestes iniciatives més enllà de les experiències pilot i convertir-les en reformes estructurals del sistema de salut.

Altres representants de ministeris, la Comissió Europea, l’OMS i Metges Sense Fronteres han expressat el seu compromís, però aquest ha de traduir-se en: finançament específic per a la recerca i la innovació, instruments legals i polítics concrets, i mecanismes clars de seguiment i rendició de comptes. El Simposi proposa la creació d’un Document de Resultats compartit, amb les prioritats polítiques sorgides de cada sessió.

. Compromís polític i institucional: cap a una agenda transformadora
Els propers passos inclouen redactar i difondre el Document de Resultats del Simposi abans de finals de novembre; impulsar un grup de treball interinstitucional per fomentar l’adopció de polítiques a escala nacional i europea; i constituir una Xarxa Permanent d’Experts en Clima i Salut per mantenir la col·laboració i la co-creació de polítiques.

Alguns impactes de premsa:
Info 3Cat
RTVE notícies
La Vanguardia
Diari de Terrassa
Diari de Terrassa
Terrassa digital
Món Planeta
Tot Sant Cugat
Cugat.cat
Via empresa