Conèixer
Què és la pèrdua i el malbaratament alimentari i per què ens hauria de preocupar?

La diferència entre pèrdua i malbaratament:

• Pèrdua alimentària: es produeix principalment en les primeres etapes de la cadena (collita, transport, emmagatzematge).


• Malbaratament: passa sobretot al detall i en l’àmbit domèstic, quan els aliments es llencen tot i ser encara aptes per al consum.

A escala local, a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments anualment, l’equivalent a 35 kg per persona. Molts d’aquests aliments són perfectament comestibles.

Bones pràctiques que inspiren:


Països com França o Itàlia han aprovat lleis que obliguen supermercats a donar aliments en bon estat a entitats socials. I a molts llocs, es promou l’ús de tecnologia per millorar la gestió d’estocs i la planificació del consum.

Reduir el malbaratament alimentari no és només una acció responsable, sinó una clau fonamental per avançar cap a un futur més just i sostenible. És una manera concreta de cuidar el planeta... i cuidar-nos “.mútuament”.


Compartir
Consells pràctics, apps i iniciatives per reduir el malbaratament a casa i a la feina
Cada petit gest compta. Reduir el malbarat alimentari no només estalvia diners: preserva recursos, disminueix emissions i reforça la comunitat. Aquesta breu guia està pensada perquè l’equip pugui aplicar accions senzilles i immediates, tant a casa com al menjador de l’empresa.

Consells ràpids per planificar i comprar millor

• Planifica 2–3 menjars setmanals i fes una llista concreta abans d’anar a comprar.


• Compra per receptes i evita compres impulsives; prioritza productes de temporada i proximitat.


• Compra a granel quan sigui possible i porta recipients reutilitzables.

Com aprofitar les restes (idees fàcils)

• Transforma, no llencis: verdures rostides → puré o salsa; pa sec → pa ratllat o torrades.


• Batch-cooking: prepara cereals, llegums i verdures rostides per combinar en diversos plats.


• Congela porcions i etiqueta amb la data (el primer que entra, primer que surt).

Conservació pràctica (3 regles)

• Mantén el frigorífic < 4 °C i el congelador a −18 °C.


• Emmagatzema en recipients transparents i etiqueta amb la data d’obertura.


• No rentis verdures si no les consumiràs aviat; la humitat accelera la deterioració.

Apps i iniciatives útils (per salvar excedents i coordinar-se)

• Too Good To Go — recupera excedents de comerços i restaurants per un preu reduït (ideal per salvar productes al final del dia).


• Olio — xarxa local: ofereix o recull aliments i objectes que algú altre pot aprofitar.


• NoWaste — inventari per nevera/congelador/pantry; et recorda què tens i què fer servir primer.


• Fridgely — avisos d’expiració i receptes amb el que tens disponible; útil per evitar oblidar productes.

Accions concretes per fer a la feina

• Instal·la una Nevera de compartir: regles clares, etiqueta i responsabilitat.


• Organitza una Setmana Zero-Desperdici: receptes senzilles, píndoles divulgatives i un petit concurs d’equips.


• Coordina recollides amb el banc d’aliments o una entitat local per donar excedents no consumibles internament.


• Créixer


• Valorem el que mengem

Els aliments són molt més que el que hi ha al plat: són hores de treball, terra, aigua i cures. Adoptar una actitud conscient davant del menjar implica reconèixer aquest valor i actuar amb respecte: comprar amb intenció, conservar amb cura i compartir amb generositat. Cada ració que salvem és una petita contribució a la salut col·lectiva i a la sostenibilitat del nostre entorn.

A finals d’abril de 2023 l’Hospital Universitari MútuaTerrassa es va convertir en el primer centre hospitalari que es va adherir al projecte comarcal Recooperem, una iniciativa per recuperar l’excedent del menjador laboral i destinar-lo a persones i col·lectius vulnerables.

Els resultats parlen per si sols: en els primers sis mesos de funcionament es van redistribuir 3.387 racions, una mitjana de 39 racions al dia; i entre l’abril de 2023 i mitjans de setembre de 2024 s’han aconseguit
11.082 racions repartides entre famílies i entitats del territori.

El procés és senzill i garantit: després del servei es separa l’aliment cuinat no servit que manté condicions higièniques, es reparteix en recipients etiquetats (aliment, quantitat i data) i es congela a −18 ºC; aquests àpats poden conservar-se congelats fins a dos mesos. La recollida i el transport es fan de manera coordinada amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental, que garanteix la distribució a famílies i persones que compleixen els criteris d’accés (gent gran que viu sola, famílies amb pobresa energètica, etc.).

Com a equip podem sumar-nos amb hàbits senzills i efectius: planificar la compra, etiquetar i revisar el frigorífic, transformar les restes en nous plats i organitzar la Nevera de compartir amb una persona responsable rotativa. Aquestes petites accions, juntament amb projectes com Recooperem, converteixen el compromís diari en un benefici tangible per a la comarca.

Petits reptes per adoptar hàbits sostenibles (fàcils i mesurables)

Compra conscient (1 setmana): revisa nevera i despensa abans de comprar; apunta només 3 ingredients claus que necessites.
Etiqueta i revisa (72 h): posa data d’obertura a 3 productes de la nevera que solem oblidar (formatge, iogurts, salses).
Comparteix àpats (1 mes): proposa una reunió on tothom porti una mica per compartir o organitza una carmanyola col·lectiva després d’un dinar d’equip.
Zero a la paperera (1 dia/setmana): transforma restes en un plat nou i registra què s’ha reutilitzat.
Compromís d’equip (continu): crea un responsable rotatori per la Nevera de compartir i porta un registre mensual breu del que es dona.

Cuidar els aliments és cuidar les persones, el planeta i el nostre futur col·lectiu. Quan canviem petites rutines, multipliquem beneficis: més recursos per a tothom, menys emissions i una comunitat més solidària.