Sabeu què és el contrast i per què serveix?

Quan el teu metge necessita saber que està passant dins del cos, generalment ordenen que al pacient se li faci un examen per imatges. Els exàmens per imatges tals com els raigs X, l'ultrasò, la Tomografia Axial Computada (TAC), la Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) i la fluoroscòpia són seleccionats en base a la seva capacitat per mostrar informació específica sobre les estructures interiors del cos. Els materials de contrast, també coneguts com a agents de contrast i mitjans de contrast, s'utilitzen per millorar el valor diagnòstic d'aquestes imatges mèdiques.

Els materials de contrast no són tintes que taquen permanentment els òrgans interns, ni tampoc produeixen radiació. Són substàncies que canvien temporariamente la manera com els raigs X i altres eines d'imatge iteractuen amb el cos.

Quan s'introdueixen dins del cos abans de l'examen per imatges, els materials de contrast fan que certes estructures o teixits del cos apareguin a les imatges de manera diferent del que ho farien si no s'hagués administrat el material de contrast. Els materials de contrast ajuden a distiguir o "contrastar" àrees seleccionades del cos dels teixits circumdants. Això ajuda els metges a diagnosticar condicions mèdiques i millorar la visualització d'òrgans específics, vasos sanguinis o teixits.

Els materials de contrast entren al cos en una de les tres formes següents. Poden ser:

  • Empassats (pres per la boca o via oral)
  • Administrats per ènema (daus via rectal)
  • Injectats en un vas sanguini (vena o artèria; també coneguda com a injecció de forma intravenosa)
Després de l'examen per imatges amb material de contrast, el material és absorbit pel cos o eliminat a través de l'orina o els moviments intestinals.

Hi ha diversos tipus de materials de contrast:
  • Els compostos iodats i els de sulfat de bari són usats en els exàmens per imatges de raigs X i Tomografia Axial Computeritzada (TAC).
  • Els materials de contrast poden tenir una estructura química que inclou el iode, un element químic present a la natura. Aquests materials de contrast poden ser injectats dins de venes o artèries, entre els discos o els espais fluids de la columna vertebral, i dins d'altres cavitats corporals.
  • El sulfat de bari és el material de contrast més comú que es pren per boca o via oral. Es fa servir també per via rectal i està disponible en diverses formes, que inclouen:
    • pols, que es barreja amb aigua abans d'administrar-ho
    • líquid
    • pasta
    • pastilla
Quan els materials de contrast iodats i de sulfat de bari són presents en una àrea específica del cos, bloquegen o limiten la capacitat dels raigs X per passar a través d'aquesta àrea. Com a resultat, els vasos sanguinis, òrgans i altres teixits corporals que contenen temporalment compostos iodats o de bari canvien la seva aparença a les imatges de raigs X o per TAC.
  • El gadolini és el component clau en els materials de contrast usats més sovint en els exàmens per ressonància magnètica (RM). Quan aquesta substància és present al cos, altera les propietats magnètiques de les molècules d'aigua properes, augmentant la qualitat de les imatges per RM.
  • La solució salina (aigua salada) i el gas (com per exemple, l'aire) també són usats com a materials de contrast als exàmens per imatge. S'administren bombolles i esferes microscòpiques per a exàmens per imatges d'ultrasò, especialment en exàmens del cor.