La immunoteràpia, una opció de futur en el tractament de càncer
Aquest tractament actua estimulant el propi sistema immunitari de l’organisme
A diferència dels tractaments clàssics contra el càncer, com la quimioteràpia, que se centraven a atacar directament al tumor, la immunoteràpia actua estimulant el propi sistema immunitari de l’organisme, perquè sigui aquest el que ataqui la malaltia.
Aquest concepte d’estimular el sistema immulògic contra el càncer ja havia sorgit el segle XIX de la mà del Dr. William Coley, que utilitzava diferents derivats de bacteris o toxines per tractar pacients amb la malaltia. El segle XX, a partir de la dècada dels 70, es van intentar desenvolupar altres tractaments immunològics, amb una eficàcia limitada i alguns d’ells amb una preparació dificultosa o amb efectes secundaris importants. Ens hem de remuntar a finals de segle XX quan els treballs dels Doctors Allison i Honjo van permetre conèixer els mecanismes pels quals els tumors són capaços de frenar la resposta immunitària i passar “desapercebuts” per poder créixer lliurement. Aquests dos investigadors van rebre com a reconeixement el premi Nobel de Medicina 2018, ja que gràcies als seus descobriments s’han pogut desenvolupar diferents anticossos que són capaços de bloquejar aquestes vies per les quals els tumors s’escapen del sistema immunitari, i per tant, restaurar la resposta contra el càncer.
Aquesta estratègia de tractament ha representat una revolució en el camp de l’oncologia, i els últims anys s’han incorporat a l’arsenal terapèutic varis tractaments per a múltiples tipus de tumors, com el melanoma, el càncer de pulmó, de ronyó, de bufeta, de cap i coll i alguns limfomes, entre d’altres. Són tractaments que s’administren per via endovenosa, per regla general cada 2, 3 o 4 setmanes. La seva incorporació va ser primerament per pacients pels quals ja no funcionava la quimioteràpia, però en l’actualitat, s’estan utilitzant abans en l’estratègia de tractament contra el càncer i en alguns casos ja representen la primera línia de batalla, com en alguns tipus de càncer de pulmó.
Com funciona? I quin és el futur?
Un fet molt característic de la immunoteràpia és que els pacients que responen al tractament, ho poden fer durant molt de temps, i en alguns casos, durant anys. No obstant això, avui en dia no tenim uns indicadors clars que ens permetin seleccionar els pacients que podran respondre o no al tractament i hi ha una proporció important de pacients que no responen, o que responen per poc temps. És per això que molts dels esforços en investigació s’estan centrant en la combinació d’agents immunoterapèutics amb altres fàrmacs com quimioteràpics o altres tractaments biològics, per intentar augmentar l’eficàcia. Un avantatge molt important que tenen sobre la quimioteràpia clàssica, és que solen tenir millor tolerància. No obstant, una petita proporció de pacients poden desenvolupar efectes secundaris relacionats amb una excessiva activació del sistema immunitari i poden patir quadres com diarrees, reaccions cutànies, dolors articulars, hipotiroïdisme o altres.
Existeixen també altres formes d’immunoteràpia en desenvolupament, com les vacunes antitumorals, que esperem que en un futur no molt llunyà es puguin incorporar també en la lluita diària contra el càncer.